LES NOSTRES SORTIDES EN AUTOCARVANA

TERRA DE FRONTERA. PIRINEUS 2015




Divendres, 14 d'agost de 2015
BAGES OSCA JACA

Sortim poc després de dinar, amb la necessitat de passar pel caravàning per arreglar la bomba de l'aigua que ahir a la nit vaig detectar que no funcionava. Abans de les 4 ja som a les portes del taller i amb celeritat ens arreglen la bomba i ens canvien també alguns dels fusibles malmesos.
Enfilem camí cap a Jaca. Voregem Lleida amb la Seu a lhoritzó i per una bona autovia prenem camí en direcció Osca. Amb bon ritme anem fent camí tot gaudint d'un paisatge eminentment agrícola.

Sacosta l'hora de sopar i davant de la proximitat d'Osca, decidim aturar-nos en aquesta petita capital de província. Ho fem al passeig Lucas Mallada, al costat duna zona enjardinada que voreja el riu Isuela, i mentre que preparem el sopar, els nens surten a estirar les cames per aquests cuidats jardins.

Un cop sopats, marxem cap a Jaca, on arribem amb la nit ja entrada. No podem estacionar al pàrquing que teníem en ment al costat de la Ciutadella, ja que hi han posat limitadors d'alçada. Una mica desconcertats anem buscant, fins que un rètol de zona esportiva ens dóna una alternativa. Cap allà enfilem. Uns centenars de metres després ens trobem darrera del controvertit pavelló de gel dissenyat per lestudi Coll-Barreu (2007) i davant de la porta del camp de futbol. Un bonic espai arbrat ens permet juntament amb algunes furgos i un parell d'AC's més de passar una tranquil·la nit.



Dissabte, 15 d'agost de 2015
JACA CANFRANC PÀRQUING SANSANET (França)

Després d'esmorzar, decidim fer un tom per la "molt noble, molt lleial i molt vencedora" ciutat de Jaca. Títol atorgat pel rei espanyol Felip V, pel suport que li va donar la ciutat durant la Guerra de Successió.

A peu, ens dirigim cap el centre. Jaca ens sorprèn gratament, bonics i animats carrers ens duen a l'OT on recollim informació abans de donar la volta a la magnífica Catedral i d'acostar-nos a fer el tom per fora de les muralles de la Ciutadella. On dins el fossat que la rodeja, uns cérvols mengen tranquil·lament la gespa plantada i ens fan badar una bona estona.


Jaca, és una ciutat mil·lenària, plena depisodis històrics, encara que els seus orígens són incerts es considera que va ser fundada en el primer mil·lenni abans de Crist per un poble iber, anomenat els jacetans o iacetans. L'historiador grec Estrabó els citava al segle I com un dels pobles importants del nord de la Península. Aquesta tribu va arribar a ocupar un extens regne que anava des dels Pirineus fins a Osca i Lleida i la capital estava a Jaca (Iacca).
Segles més tard va es va integrar per la força a l'Imperi romà, va constituir un punt de vigilància dels camins del Pirineu. Després va ser ocupada pels gots i Jaca va passar a ser coneguda com a Apriz.
Ja en temps dels sarraïns, a les muntanyes que la voregen, es van salvar molts cristians arran de la invasió dels àrabs i aquells fugitius van ser el nucli del futur Regne d'Aragó. Aznar, el primer comte d'Aragó, l'any 780, va guanyar als moros la ciutat, la va fortificar i la va defensar valerosament anys més tard quan va fer front a tropes mores molt més nombroses i les va vèncer.

Ramir I d'Aragó va establir a la ciutat la seu episcopal amb l'autoritat del papa Nicolau II, el 1064. Les pestes i els incendis de finals de l'Edat Mitjana enfonsen a Jaca en una crisi de la qual no sortirà fins a la intervenció de Ferran el Catòlic per formar un govern local.

Més endavant Jaca es comença a consolidar com a plaça militar des de la qual defensar els regnes peninsulars d'una hipotètica invasió francesa. Referent a això, Felip II va ordenar la construcció de diverses fortaleses al llarg de tot el Pirineu entre les quals destaca la Ciutadella de Jaca.

Durant la Guerra de Successió, lany 1705 la ciutat es va mantenir fidel a Felip V. i per això, va ser assetjada per aliats de l'arxiduc Carles. El rei Felip V gratificà a la ciutat de Jaca amb els títols de «molt noble, molt lleial, i molt vencedora» i afegint la flor de lis a l'escut de les seves armes que ostentaven fins aleshores només la Creu de Sobrarbe i els quatre caps, emblemes de la batalla dAlcoraz.

Juguem una estona al parc del Passeig de la Constitució abans de tornar pausadament cap a l'AC per reprendre camí.

Sortim en direcció cap a la primera de les valls que volem visitar. La vall per la que transcorre el Riu Aragó i que dóna nom a la comunitat. Posem direcció Sabiñánigo, per continuar cap a Canfranc Estació, aparquem a la zona de la sitja ferroviària, on hi entrem des dun carrer sense asfaltar que surt des del final del darrer dels pàrquings del nucli i pel carrer que abans era la via que conduïa a França i que acaba al llarguíssim túnel de Somport, que travessa per sota el Pirineu. El túnel té una longitud total de 7.875 metres, dels quals 3.805 van ser excavats al costat espanyol. La perforació de la meitat de la infraestructura va costar a Espanya nou milions de les antigues pessetes de l'època, però el cost del costat francès va superar aquesta xifra.

Visitem, només arribar, l'antiga estació internacional de Canfranc. Els nens prefereixen quedar-se a jugar a l'AC. L'estació, en un estat que no sabem si és de ruïna o de remodelació, és imponent. Te un encant especial, la teulada de pissarra negra i les 365 finestres que el coronen a cada pis li donen un aspecte, tot i l'estat, majestuós.

Inaugurada el 18 de juliol de 1928 per Alfons XIII va viure moments d'esplendor i també foscos i novel·lescos com els del famós or alemany en temps de la II Guerra Mundial. Per a la seva construcció va ser necessari realitzar una gran obra d'enginyeria forestal ja que els allaus de neu i els despreniments de les vessants eren constants donada la geografia tan abrupta que presenta i la intensa desforestació a la qual es va veure sotmesa en els segles anteriors. Per corregir aquest problema es va fer el que es considera un dels millors exemples de restauració hidrològic-forestal que es coneixen. D'aquesta manera es va aconseguir retenir el terreny i restaurar la massa arbòria, la qual cosa va possibilitar la construcció del ferrocarril que comunicaria banda i banda del Pirineu.
Lany 1970 un tren de mercaderies francès va descarrilar a l'entrada del pont de lEstanguet a França. Des de llavors el trànsit internacional ferroviari va quedar interromput.
Des de fa anys es reclama la reobertura del trànsit internacional i la rehabilitació de l'estació i el seu entorn. La reobertura de la línia segueix en mans del Govern francès i la rehabilitació de l'Estació s'ha vist embolicada en polèmica.

Uns vagons de fusta, conquerits per la natura en els anys que duen abandonats, donen a l'emplaçament una visió encara molt més desolada.

Passem per l'OT, on ens atenen la mar de bé, ens informen acuradament de diferents excursions. Dinem a l'AC, abans de creuar la frontera pel coll de Somport i baixar fins al pàrquing de Sansanet, des d'on demà volem sortir per pujar fins al llac d'Estanés. Pel camí ens acostem a Astún, sense cap altre intenció que conèixer el lloc, per si ens cal per una altra vegada.

En arribar a Sansanet, un rètol prohibeix passar la nit a les AC's. Estem cansats i decidim fer veure que no ho hem vist.

Com serà que ens vingui a visitar un forestal a la nit?

Passem la resta de la tarda, passejant pels boscos del voltant del pàrquing i collint un parell de ceps. Mentre la majoria opta per fer lectura, amb el nano gran sortim a fer un tram de la ruta de demà, entre foto i foto i passa rere passa, ens acostem fins al rètol que ens indica 40' al llac i decidim tornar cap a lAC.

Descansem fins l'hora de sopar quan movem a un lloc més pla l'AC i ens hi disposem a passar la nit.


Diumenge, 16 d'agost de 2015
PÀRQUING SANSANET EL PUEYO DE JACA

Hem passat una nit molt tranquil·la. Només alterada a quarts de set quan un cotxe ha estacionat al nostre costat i els seus ocupants s'han dedicat a parlar més alt del compte. Som conscients que no podíem passar la nit en aquest punt, però també que el nostre respecte envers la natura no ha alterat res de res. D'hora ens llevem i traiem els enfosquidors, mica en mica l'explanada es va omplint de cotxes i més cotxes que duen excursionistes a fer alguna de les caminades que aquest punt permet.

Nosaltres enllestim els darrers entrepans que ens endurem i enfilem cap a l'Ibón d'Estanés. Un guarda forestal que ha instal·lat una taula amb diferents ossos i imatges d'animals, ens pregunta si hem passat la nit al pàrquing al que contestem que no (per suposat). No ens pregunta res més i ens permet visionar a través del seu monocle un isard pasturant en una muntanya veïna.

El corriol discorre inicialment i en pujada per una bonica i frondosa fageda, fins arribar al que nosaltres anomenem "la cabana del pastor" una casa amb un tancat on hi ha ovelles, i on (sembla) es pot degustar i comprar formatge.

Continuem camí per una zona amb menys arbres i més arbustos. Destaquen les moreres i les falgueres. Per acabar ja en un altiplà, verd i de curta herba que onduladament ens conduirà fins al llac.

En arribar gaudim de la seva grandiositat i de les belles vistes dels pics que l'envolten, reconforten els més de 3 quilòmetres de pujada gairebé constant..

Ens acostem a la riba est i els nens es remullen els peus, abans de que ens mengem els entrepans que duem.

A primera hora de la tarda, reprenem el camí de tornada cap al pàrquing de Sansanet i decidim marxar a passar la nit cap a la següent vall. Sobre la marxa decidirem el lloc on dormirem.

Un cop passat Canfranc, veiem que al pàrquing de la Torre dels Fusellers hi ha lloc i decidim aturar-nos, ja que la noia de lOT ens ha recomanat la part multimèdia de la tercera planta. Malauradament, una incidència tècnica no ens permet fer la visita i reprenem camí cap a Jaca primer i Sabiñánigo després.

En aquesta població ens acostem a l'àrea, al costat del Pirenarium, un museu dels Pirineus, ara tancat, segons el rètol per reformes.

Omplim, buidem i carreguem bateries sense cost. El cartell de l'àrea indica que val 4 euros passar-hi la nit, però no especifica res sobre l'ús de les instal·lacions, que de fet funcionen lliurament.

Amb la feina feta, marxem cap a la nova vall, la que anomenem Vall de Biescas. Abans d'arribar a Escarrilla, el poble on l'avi va viure de molt petit i don sempre ens explica que la neu era més alta que ell, ens aturem a sopar en una àrea a peu de carretera amb vistes a lembassament de Búbal. En sortir i des de la carretera mateix, intueixo una esplanada a lentrada dun poble al peu de lembassament. Agafem el trencall per dirigir-nos fins a El Pueyo de Jaca, on passarem la nit en aquest pàrquing que hi ha només entrar a la dreta del poble. Els petits aprofiten per jugar en un parc del costat abans de que tots ens fiquem al llit.
 

Dilluns, 17 d'agost de 2015
EL PUEYO DE JACA BAÑOS DE PANTICOSA SALLENT DE GÁLLEGO

Ha plovisquejat una mica a mitja nit, però la nit ha estat molt tranquil·la.

A Pueyo de Jaca no hi res més que un parell de bars i apartaments. El forn i les botigues més properes són a Panticosa, on ens dirigim a comprar el pa abans de marxar cap a Baños de Panticosa.

Hi arribem a mig matí després d'accedir-hi per una carretera que s'enfila i es cargola considerablement.

Un llac artificial ens rep just abans d'un grup d'edificis que compaginen l'arquitectura moderna amb la clàssica dels balnearis.

Estacionem en un dels pàrquings de gespa coberts pels frondosos arbres que hi neixen. Davant nostre un riu canalitzat alimenta el llac.


Baños de Panticosa, és un conjunt d'edificis moderns, de fusta i formigó i d'altres de clàssics, que temps enrere segurament mostraven poder i riquesa, però que ara, llevat el que fa les funcions de Casino estan en un estat deplorable. També destaquen algun edifici antic, un xic més apartat que fa les funcions de refugi i bar d'excursionistes.


Coneguda des de l’època romana, no es te constància documentada del lloc fins el 1286, any en el que Pere I dAragó el cedeix a la comarca de Panticosa. El primer edifici es construeixlany 1694, recuperant-se lactivitat termal durant el s. XVIII. Lany 1826, Ferran VII expropia els banys i els atorga alempresari Nicolás Guallart.



Durant el s. XIX es construeixen els principals edificis i jardins i es fan famosos per tenir ostes il·lustres com Alfons XIII, Niceto Alcalá Zamora, Ortega y Gasset, Santiago Ramon y Cajal o Primo de Rivera.



Al 1966, Baños de Panticosa es declaratConjunto de Interés Turístico Nacional, entre els seus valors arquitectònics destaca ledifici del Casino, el Gran Hotel, les Termes de Tiberi, la Capella del Carme o els templets de les Fonts.



Lany 2000, es fa una rehabilitació integral del conjunt no gaire conservadores amb el paisatge i el patrimoni arquitectònic original, transformant la fisonomia del conjunt i provocant nombroses crítiques.


Els nens ocupen una altra plaça i es posen a jugar amb els playmobils, mentre que nosaltres anem a reconèixer una mica l'entorn.

Enfilem per darrera el balneari i pugem muntanya a munt. El camí s'enfila tortuós de seguida, franquejat per coníferes i travessat sistemàticament per corriols daigua. Anar pujant ens permet visionar la vall de manera diferent. Tornem cap a l'AC per preparar el dinar.

A la tarda, ens acostem amb els nens primer a gaudir d'un salt d'aigua que s'amaga darrera del refugi i després a tirar pedres al llac. El salt de laigua és espectacular i els nens gaudeixen de la seva visió. Sortim cap el llac i només arribar-hi un fort xàfec d'aigua ens fa recular corrent fins a l'AC. Poca estona després el sol torna a brillar al cel blau i tornem al llac per tirar les pedres que ens ha quedat pendents d'abans. Des del llac mateix marxem caminant fins a la Font de Sant Agustín i el seu bonic templet, per continuar fins al Salt dArgualas, on travessem un pontet de bigues de ferro des don es té una magnífica i centrada vista de la cascada.

Altre cop dalt l'AC per continuar viatge. Ens acostem a Sallent de Gállego, on un cartell prohibeix l'estacionament de les AC's en tot el municipi. Decidim acostar-nos a Formigal i des d'allà acostar-nos a l'embassament de La Sarra, on hem llegit que s'hi pot passar la nit. La carretera que connecta Formigal amb Sallent és molt estreta i fa de la conducció un patiment a cada revolt. Quan arribem al trencall que duu a l'embassament de La Sarra, encara em sembla que la carretera es fa més estreta i decidim no arriscar-nos. Dur una AC de gairebé 8 metres a vegades no permet fer-ho tot. Tornem a ser a Sallent, parem i ens acostem a l'OT demanant-li a un paio la seva ubicació. Ell li diu que és allà mateix però que amb l'AC també hi arribarem. No li fem cas (és un carrer súper estret i amb gent a banda i banda) hi va un de nosaltres sol. Al tornar i després de comprar pa, el mateix paio (per cert molt peculiar) i el seu pare ens venen a saludar a l'AC i amb grans explicacions i grans cops de mans quasi es conviden a passar. Finalment, ens paren el transit del carrer, per tal de que podem girar sense problemes i acostar-nos al pàrquing que des de l'OT ens han indicat. Per cert amb excel·lents vistes sobre la Peña Foratata, una muntanya amb el cim rocós que segons com, recorda una mica el Pedraforca.

Una estona per acostar-nos a jugar a un parc, gaudir de la vista d'un antic pont i visitar una botiga de venta de coses antigues. Una botiga regentada per un basc i on s'hi poden trobar coses tant dispars com guants vells de comunió, nines velles, tricornis de la Guardia Civil amb visera, màquines d'escriure, esquis de fusta o fanals d'oli. Una autèntica regressió al passat, una botiga digne de visitar.

Després de sopar, una escapada amb el nano gran (per variar) per fer quatre fotos nocturnes i descobrir racons del poble abans de veure la tornada de la Supercopa d'Espanya des de la TV del'AC.
 

Dimarts,18 d'agost de 2015
SALLENT DE GÁLLEGO ARTOUSTE, LLAC DE FABRÈGES (França)

Amb les primeres llums del sol caient sobre Sallent, sortim fins al "Salto de Aguas limpias" la cascada que va donar nom al poble i des del que antigament es sentia la remor de l'aigua caient i xocant contra les pedres.

El camí planer al principi, passa a transcórrer per dins de la muntanya, fent-se estret i serpentejat en algun tram. Un cop al mirador, una bancada permet la vista del llac i un camí entre les roques permet als més agosarats acostar-se fins a sota mateix del salt. El camí de tornada acaba sent un passeig per la rambla, infinitat de gent puja a fer la mateixa excursió que hem fet nosaltres.

Camí de lAC, fem la visita rutinària del poble. Lesglésia gòtica de lAssumpció, és potser el seu bé més preuat. De principis del s. XVI té un bell retaule i una venerada imatge de la Verge de les Neus. A nosaltres però ens crida més latenció una placa damunt la porta dentrada que lloa els caiguts del bàndol franquista amb una frase que no te desperdici "Los Caidos por Dios y por España en su cruzada".

A la Plaça de la Vall del Tena, un mural pintat a la paret serveix de rocòdrom als més petits, qui senfilen amb molta habilitat, fins arribar força amunt, mentre fem una petita compra a un súper proper. En aquest punt i amb el mateix mural com a fons, ben aviat en farà ja 15 anys, que ETA assassinava a dos Guàrdia Civils amb una bomba-lapa. Avui, només una placa a la paret de lajuntament recorda aquest fet.

Gaudim duns quants carrers i carrerons, de cuidats horts i florits balcons, del Mentidero una bancada coberta que encara avui serveix de lloc de trobada i de lajuntament, qui a la terrassa que el precedeix homenatja amb una estàtua a mida real al Gegant dAragó, un veí de Sallent que tenia una alçada de 229 metres. Arribem al mal anomenat Pont Romà, òbviament per que és molt posterior doncs la construcció data del s. XVI que salva el curs del Riu Aguas Limpias, un dels dos que transcorren pel mig de la població. Aquest pont, durant molts anys per travessar-lo calia pagar-ne uns diners en forma de peatge, ara comunica la part antiga amb el ja conegut parc infantil. Al seu costat hi havia un molí fariner, enderrocar als anys 70. De les seves pedres per fer la farina fan avui de taules al parc per a la canalla. Una part de la família es queden una estona al parc, i l'altra part marxem cap a l'AC a fer el dinar.

Sortim de Sallent, després de dinar, ho fem amb la intenció danar fins al Llac de Fabrèges, al costat francès dels Pirineus. Deixem enrere les diferents estacions desquí de Formigal i travessem la frontera. La carretera serpenteja ara de baixada al costat francès, vorejada de prats verds i cims que retallen el cel. De tant en tant algun xai i alguna vaca. Arribem al llac i fem encara damunt lAC un reconeixement del lloc. A prop de lestació del funicular que transporta fins a lestació del Tren turístic dArtouste i els hotels hi ha una zona de buidatge i càrrega daigua per les ACs que no teníem controlada. Estacionem a la carretera en un punt marcat per a les ACs i sortim fins a lOT. On comprem el jetton i recollim un plànol de la zona i tornem informats de la ruta que farem demà al matí. Canviem lAC de lloc, decidim allunar-nos més del poble i quedar més a prop del punt de partida. Estacionem amb excel·lents vistes al llac i dediquem la resta de la tarda i fins caiguda la nit a gaudir del temps assaborint els diferents llibres i contes que ens acompanyen aquests dies.
 
Dimecres, 19 d'agost de 2015
ARTOUSTE, LLAC DE FABRÈGES LARUNS ARTOUSTE, LLAC DE FABRÈGES

Nit molt tranquil·la. Quan obrim la finestra, la boira encara dansa damunt les blaves aigües del llac. Esmorzem i sortim a passejar pel que a lhivern és una pista desquí de fons i que recorre la vall en direcció sud tot seguint la riba de la Riera de Brousset. El camí és molt planer i el fem sense dificultats. A mig camí, uns pastors fan sortir del seu clos un ramat de xais que pacients surten a pasturar. El sol es fa sentir i de tornada els nens decideixen fer-se una capbussada a les gèlides aigües de la riera. Entre salt i salt dins laigua i passem una bona estona. Tornem cap a lAC més fresquets i amb un parell de ceps a la motxilla.

Després de dinar, anem fins a la zona de buidatge i càrrega, per després escapar-nos a visitar Laruns, la primera població francesa important en direcció nord als peus del mític Coll dAubisque. La carretera que hi connecta és força estreta, destaquen dos punts complicats el pas per linterior de Les Eaux Chaudes i un parell de quilòmetres abans darribar doncs la muntanya sencorba maliciosament damunt la carretera.

Estacionem just entrar, al costat de la pista de frontó i sortim a comprar quatre coses que ens calen. A la Plaça de lAjuntament, trobem un petit súper on fem bona part de la compra, visitem lOT i amb un dels menuts anem a veure l’àrea per ACs que en un punt molt cèntric disposa aquesta població.

De tornada ens quedem una bona estona a jugar en un parc infantil, i aprofitem per fer una visita a una farmàcia per comprar-hi homeopatia.

La tarda va caient i decidim tornar en direcció a Artouste, fins a una explanada al costat de la riera que al matí hem vist durant la caminada i que ens ha semblat un bon lloc per passar-hi la nit, doncs els nens volen tornar-se a banyar.

Al poc de sortir i un cop superat el congost més complicat comencem a trobar en direcció contraria una cua de cotxes monumental. Un trasllat de vaques des de les muntanyes fins a la granja per mig de la carretera en té la culpa. El nostre carril va força més fluid. En arribar a Les Eaux Chaudes, la corrua continua i aviat ens trobem atrapats al mig del carrer més estret. Un cotxe ha caigut amb la roda del davant dins la cuneta, de la que surt amb alguna dificultat. Nosaltres ens hem dajustar molt a les cases per anar tirant i en una de les maniobres el mirall ens hi queda estampit. Reconec que amb sang freda i diguem-ne molta habilitat salvem la situació sense cap altre dany, que haver esquerdat un mica el vidre de lintermitent que duem incorporat al mirall retrovisor. Continuem camí sense cap altra ensurt, deixem enrere el llac de Fabrèges fins al que ha de ser el nostre punt de pernocta.

Malauradament no cabem al lloc on volíem fer nit, altres autocaravanistes i furgos sens han avançat. Després de fer algun tros més buscant i no trobant res que ens reconforti decidim tornar a fer nit al costat del llac de Fabrèges.

 
Dijous, 20 d'agost de 2015
ARTOUSTE, LLAC DE FABRÈGES AINSA

Ens dirigim fins al punt que hem decidit ocupar per a banyar-nos i allà anem descobrint mica en mica les gèlides aigües de la riera del Brousset . De tant en tant recuperem forces tastant les grans mores que hi ha pels voltants i ens escalfem amb la llum del sol. Tornem més fresquets cap a lAC i sortim en direcció Sabiñánigo on volem passar a comprar i a buidar i carregar aigües a la seva àrea.

Mentre baixem, ens aturem en una explanada gran que hi ha al costat esquerre de la carretera i ben bé a sota de lermita de Santa Elena una mica abans darribar a Biescas on ben parapetats preparem el dinar i dinem. Tot seguit ens dirigim al pàrquing del Fort de Santa Elena, un centenar de metres més endavant, al costat dret i amb una font daigua fresca. AIlà estacionem i marxem cap a veure el Dolmen. El camí no està massa ben indicat i ens acabem trobant en un sender adaptat per a discapacitats que recorrem una estona. Fem mitja volta i finalment trobem el camí que ens acosta al Dolmen situat al mig duna explanada. Es tracta duna reconstrucció, ja que durant la Guerra Civil els dos dòlmens existents van ser enderrocats. Des daquí enfilem per una camí que zigzagueja i senfila cap el Fort. Després dun túnel excavat a la roca, on uns ocells alimenten als seus pollets al niu, arribem sota el petit turó on es va construir i per un camí que en surt a lesquerra ens dirigim a lermita de Santa Elena. Uns paletes comparteixen els metres que ens en separen i junts fem el camí. De sobte el blanc de les parets de lermita ens captiva, situada en un petit i verd altiplà de la muntanya, lermita alça la seva blanca torre cap al cel envoltada daltius arbres. Els dos operaris ens donen permís per accedir al seu interior i un dells ens aconsella visitar la cova secreta que sobre darrere una porta camuflada al retaule de laltar. De primera vista la porta no es veu i no trobem el passadís. Amb els ulls més acostumats a la penombra, un petit tirador ens dóna la pista al accés secret. De sobte, davant nostre sobre una cova il·luminada per una espelma i amb la imatge duna verge, sobre un curs soterrat daigua. Els nens no els hi fa massa gràcia aquesta foscor i ràpidament demanen de sortir. Però els hi ha agradat molt trobar la cova secreta... sense l'explicació dels paletes ens hagués passat desapercebuda!

Explica la llegenda que lemperadriu Elena va passar per allà durant el s. IV mentre la perseguien infidels, ella, espantada, es va refugiar dins la cova, accés que va quedar de cop tapiat per una densa tela daranya, fent impossible la seva descoberta. Un cop va passar el perill, Elena va marxar i de linterior de la cova va brotar miraculosament una deu daigua i els peus dElena van quedar marcats a les pedres com si de fang es tractés. Des de llavors la creença popular manté , entre daltres fets, que el cabal daigua creix o decreix presagiant calamitats o períodes de bonaventura; també que les seves aigües soterrades provenen directament del riu Jordà, doncs un peregrí que va arribar a lermita hi va trobar el bastó surant a laigua que havia perdut a Terra Santa.

Lermita té un interior amb un retaule barroc de fusta presidit per la Santa i la resta de decoració vistosa fa que la visita sigui molt agradable. Ens acomiadem dels dos operaris que intenten col·locar la segona campana a la torre i després de ficar el cap sota una font de fresca aigua (font anomenada pels vilatans com La Gloriosa) marxem cap al Fort. La visita ens defrauda, és una construcció rectangular que data de l’època de Felip II, encara que ampliada sota el regnat de Carles III, en força mal estat i poca cosa més, llevat que ser parcialment destruït durant la invasió napoleònica. Salva la visita del Fort les impressionants vistes sobre la Vall de Biescas.

Altra cop al pàrquing carreguem aigua a les garrafes i marxem cap a Sabiñánigo. Ens hi aturem només arribar-hi per comprar en un Mercadona i després anem a buidar i carregar aigües a l’àrea. Són les 6 de la tarda quan marxem daquesta població i ens dirigim cap a la ciutat medieval dAínsa, a la que arribem poc abans de les 7. Las carretera fins a Fiscal és molt bona, després es torna estreta i complicada en dies de molt transit, ja que voreja pels penya-segats excavats pel Riu Ara, travessant un bon nombre de pobles abandonats.

En arribar a Aínsa, veiem que el pàrquing que hi ha a dalt el nucli antic és de pagament i optem per un pàrquing que hi ha una mica més endavant.

Preparem el sopar, mentre els nens juguen, dibuixen i llegeixen.

Després de sopar nosaltres dos sortim per veure el nucli antic il·luminat. Unes escales ens hi porten fent bufar una mica i el poble ens captiva. Ha valgut la pena acostar-nos a aquesta població, que conserva laire medieval i et transporta en el temps. Els carrers estan plens de gent i la plaça que precedeix a lentrada del castell està plena de terrasses on la gent sopa animadament. Nosaltres ens acostem al pàrquing i veiem que es paga una tarifa per dia de 5 euros, pel que decidim que al tornar pujarem a dormir a aquest pàrquing ja que hi estarem molt més tranquils.

Dit i fet, fem el recorregut i ens instal·lem en aquest pàrquing on, per sorpresa nostra, es paga només de 9 a 21 hores.
 
Divendres, 21 d'agost de 2015
AINSA BOLTAÑA PARADOR DE BIELSA

Ens llevem amb calma després duna tranquil·la nit. Traiem la taula i esmorzem a lombra que ens dóna la pròpia AC.
Ens dirigim a visitar Aínsa, però abans passem per la garita de cobrament, on sens indica que a lhaver accedit ahir a la nit al pàrquing no hem de pagar. Tot i la nostra insistència, el paio molt amablement ens diu que no, que està muntat així.

Així doncs, a través de la porta del castell, avui només muralles i un parell de torres de vigilància i després de visitar lOT en una delles, accedim a la ciutat medieval per la Plaça Major, presidida per ledifici del l’ajuntament, la plaça està envoltada darcades per ambdós costats que donen a la plaça una noble aparença medieval. Continuem per un dels dos carrers que travessen longitudinalment aquesta població, que ja al s. X, Alfons I va beneficiar amb la Carta Puebla donant el fur als seus habitants com si fossin habitants de Jaca, gaudint de les edificacions i sobretot de les portalades de les cases que conserven la història impregnada a les seves pedres.

Després dinvestigar racons i raconets i de trobar totes les coses que hem demanat als nens que busquessin (dracs, formiga gegant, cavaller, banderes, etc.) menys una avia (la botiga està encara tancada), visitem lesglésia parroquial de Santa Maria, destil romànic data dels s. XI i XII. Destaca la seva torre ja no només per la seva amplada si no per tenir apertures per ser usada com a defensa. En sortir, la botiga ja està oberta i lavia ens observa des del balcó del primer pis.

Encara és dhora i plantegem als nens acostar-nos a banyar al proper poble de Boltaña. Ahir al passar-hi vam veure molta gent banyant-se al riu. L’àrea de bany és una explanada, bàsicament de còdols, adaptada per al bany i coneguda com la piscina de la Gorga. Molt popular entre els natius, saprofita de les aigües del riu Ara, l’únic riu de la península que no ha vist alterat el seu curs per la mà de lhome (segons la pàgina web de turisme de Boltaña). Deu ser daigües a munt ja que uns quilòmetres avall, les aigües són recollides per un embassament.

Els nens sho passen molt bé. Gaudeixen dels diferents trampolins naturals i segons diuen de la calidesa de les transparents aigües.

Sacosta lhora del dinar i un cop a lAC ens acostem a una espècie de parc darrera dun edifici públic, avui tancat per ser les festes locals de la Convivencia i allà a lombra dels arbres dinarem i descansarem una estona, abans denfilar-nos cap a Bielsa i la vall de Pineta.

La carretera és còmode fins al trencall de Bielsa, a partir dallà sestreny mentre senfila fins a la vall per tornar a fer-se un xic més amplia quan la recorre.

Arribem a la zona del parador i aparquem. Els guardes ens aconsellen la ruta que podem fer demà al matí i ens diuen que no podem passar la nit, ja que és Parc Natural, tot i que a lOT dAínsa ens han dit que no tindríem cap problema per dormir-hi.

Els nens comencen a jugar, mentre jo consulto al taulell danuncis el temps per a demà. Malauradament, aquest pinta molt malament. El pronòstic dóna un 100% de probabilitats de pluja per demà, tant matí com tarda. Torno a lAC, i passem a fer un tom per la immensa zona boscosa, espaiada per verds prats per copsar lestat daltres autocaravanistes de si hi passaran la nit. Alguns tenen reserves a càmpings de Bielsa, però daltres ens diuen que ells pensen passar-hi la nit. Solucionada la primera incògnita (la de dormir), ara ens queda saber que farem amb lexcursió. Entre les opcions que tenim es avançar la caminada a aquesta mateixa tarda i dit i fet en un tres i no res, ens hem posat les botes, agafat peces dabric, les cantimplores i els bastons i cap als plans de Larri.

La pista que prenem senfila suaument per les carenes de la muntanya i mitjançant ponts salva els cursos daigua que baixen dels punts més alts, on encara sobserven àmplies congestes de neu. De tant en tant trobem alguna font de fresca aigua i algun salt daigua espectacular. La tarda sens tira al damunt i el tram final el fem pel dret, aprofitant que la pista zigzagueja. Un cop a dalt, lexplanada que sens obre a la vista flanquejada per tots costats per imponents muntanyes és magnífica. Asseguts a la gespa, mengem unes galetes i uns fruits secs i bevem aigua. A la llunyania, un grup de cavalls i vaques pasturen mansament aliens a la nostra presència. Quan ja ens disposem a tornar, una parella dexcursionistes ens demanen si coneixem una font per allà a prop. Les que hem trobat venint estan apartades (més d'una hora entre baixa i pujada), doncs volen fer nit als plans de Larri, pel que decidim donar-los tota laigua que ens queda a les diferents cantimplores que duem. Queden encantats i ens ho agraeixen de cor. Al quedar-se alucinats de la colla que som, els hi aclarim que no som de l'opus... Continuem camí i ens delectem amb els saltirons dun esquirol per les branques dels arbres.

No tornarem per la mateixa pista, si no que just passada la cascada de laigua que baixa pel Riu de la Larri, i que és la més espectacular de les que hem trobat, lliscant i saltant laigua per damunt de roges pedres esculpides per la natura, prenem un caminoi arreglat en molts trams amb esgraons de fusta i que descendeix pronunciadament tot seguin en molts trams la riba del riu, que juga entre les roques formant racons de molta bellesa. Un cop a baix, ja planejant ens acostem fins al pàrquing, des don prenem lAC i ens endinsem cap a un punt una mica més amagat. Davant la previsió de pluges, busquem un lloc proper al camí i amb una mica de pendent per si ens fes falta fer servir la gravetat. Mai se sap!

La nit sacosta, mentre ens entaulem per sopar acabem de conversar amb un matrimoni duna AC veïna, que com nosaltres es quedarà a fer nit aquí.

Ja amb els plats nets del sopar, comença a caure alguna gota. De sobte, les gotes semblen maces colpejant el sostre de lAC i a dins gairebé no ens podem comunicar. Un dels menuts té por i ho exterioritza clarament. Pels enfosquidors de tant en tant la lluentar blanca dels llamps es deixa veure, generant encara més un clima de temença. Tenim un pensament de preocupació per la parella de montanyencs que estan als plans de Larri... Mica en mica, tot va tornant a la normalitat i les gotes tornen a ser gotes que esmorteïdes i dilatades en el temps ens tornen a permetre la conversa i la lectura.

Ens en anem a dormir.

 Dissabte, 22 d'agost de 2015
PARADOR DE BIELSA CASTEJÓN DE SOS ANCILES BENASQUE SENARTA

Ens llevem tranquil·lament. La natura ens ha deixat descansar i en prou feines hem sentit a ploure. Després desmorzar prenem camí en direcció a la darrera de les valls que ens donarà temps a visitar, és la de Benasque, coneguda també com a Vall Amagada.

Deixem doncs la Vall de Pineta, després de Bielsa i en direcció a Aínsa on prenem la correctíssima N-260 fins a Campo, a partir daquí la carretera serpenteja i sestreny fins arribar a Castejón de Sos, on ens aturem al pàrquing del Centre de Salut, només entrar després de la rotonda a la dreta. Des dallà sortim a fer un vol pel poble i visitem un mercat de 2a mà. Comprem pa i un parell de coses més abans de deixar que els nens juguin una estona al parc.

Davant larribada de lhora de dinar agafem lAC i ens acostem a la zona esportiva que està al costat mateix de la rotonda dentrada al poble i ens permetrà dinar a lombra duns altíssims plataners.

Continuem cap a Benasque, en arribar ens acostem a Anciles, un nucli de poc més de 160 habitants a no més de 2 quilòmetres, on gaudim de belles i antiquíssimes construccions de cases de pedra molt ben conservades que foren construïdes entre els s. XVI i XVIII. És de bon veure, encara que des de la reixa de la porta daccés, lesglésia dedicada a Sant Pere Apòstol d origen romànic modificada durant el s. XVII.

De tornada fem temps per poder anar a lOT (obren a les 4) per després acostar-nos a la benzinera que hi ha abans del trencall que condueix a Cerler on hi ha una zona de càrrega i buidat daigües per ACs. Val a dir que la benzina és força més cara que a daltres benzineres que hem trobat a no gaires quilòmetres daquí, però aquesta té lafegit de omplir i buidar gratuïtament si repostes més de 40. Caldrà fer números per veure si compensa!

Amb lAC preparada per passar uns dies més, marxem cap a l’àrea dacampada de Senarta, on passarem la nit.

Hi trobem un lloc tranquil. Els petits ràpidament es posen a construir una cabana, mentre la resta juguem i llegim. Quan hem entrat, no hi havia ningú a la caseta del guarda i anem fent conya de com escapolir algun dels nens per a no pagar. Entre conya i broma, passem lestona discernint quina és la millor estratègia.

Cansat de llegir, marxo a fer el tom pels boscos del costat i quina és la meva sorpresa quan entre unes herbes trobo 5 rovellons que incrementaré amb un parell més al cap duna estona. El sol ja ha marxat i la foscor es va apoderant del bosc quan decideixo tornar. Un veí al·lucina amb la troballa i a crits fa sortir la seva dona que deu cuinar dins la caravana.

        Manuela!. Mira rovellones!. Manuela!. Manuela, sal coño!. Rovellones!.

I la Manuela, amb el davantal va sortir, va mirar els rovellons, va riure i va tornar a la cuina. Ell va interrogar-me, la informació és poder!

Una mica dall tallat i els rovellons a la paella. Fantàstic!.

Quan torno encara no han passat a cobrar. Sota el para-sol, sopem amb la calma daquell que ja ho te tot fet. Ens expliquem aventures quan de sobte apareix el cobrador del frac. Tots set, infragantis, asseguts davant la taula amb el sopar. Riu, ens ha caçat!. Fem bromes, li diem que tingui compassió. Els 2 petits no paguen i el gran el compte com a nen. Hem sortit ben parats, riem!

El sopar lacabem amb el soroll de les gotes colpejant tímidament el para-sol. Ho endrecem tot, doncs laparença és de tempesta i la nit és al caure. Plou. Plou cada cop més fort, just per tenir temps per endreçar i plegar el para-sol. Plou i cau pedra. El soroll ara és molt intens. Fa fresa. Dins lAC, riem (alguns per no plorar).

Bona nit.


Diumenge, 23 d'agost de 2015
SENARTA LLANOS DE BENASQUE - TREMP


Ens llevem amb la tranquil·litat de veure que la pedra d'ahir a la nit no ha fet mal a l'AC. Després d'esmorzar marxem de la zona d'acampada de Senarta i ens dirigim als Llanos de Benasque. L'amenaça de pluja és alta i estacionem en un lloc en certa pendent en previsió de poder sortir sense problemes.

Els petits i els que no volen caminar gaire sortiran cap al Foraut d'Aiguallut amb el bus de pagament qui hi condueix. Els altres superarem el tram que es fa en bus a peu.

Els deixem a la parada i nosaltres enfilem per la carretera en direcció a aquesta curiositat de la natura.

Superat ja l'Hospital de Benasque, ens retrobem el bus que puja. Aquest s'atura al nostre costat i els que han pujat amb l'autobús, que treuen el cap per la porta, ens diu que hem de canviar l'AC de lloc, que allà on la hem deixat no agrada a la gent del pàrquing i que exigeixen que la canviem. La principal excusa és que ocupem l'espai de 4 cotxes estacionats en bateria. No amb certa mala llet, tiro enrere i desfaig el camí ja fet. Els nanos que m'acompanyen, continuaran i m'esperaran al pàrquing de Besurta on hi ha també el final de trajecte del bus. Tot i que la resta de la família quan arribin anirant tirant cap al Foraut.

Comença a ploure. Vaig a bon ritme i quan diviso el pàrquing, surto de la carretera i faig drecera camp a través. Al poc, entre la gespa, m'apareix un rovelló, que agafo i deixo a l'AC. Després recol·loco l'AC, amb alguna dificultat per la mullena del terra i deixant considerables marques de les rodes, al lloc on els hi agrada els del pàrquing. Cal dir que està ben buit, i durant tot el dia no s'omplirà pas.

Surto de l'AC encara amb pluja i marxo primer pel GR-11 marcat, però davant l'incertesa del recorregut acabo desviant-me cap a la carretera i continuo per ella. Sembla que la pluja ha disminuït. De fet a estones brilla el sol. A poc d'arribar, en un sector de la carretera amb revolts oberts i que en permeten una bona visió, intueixo a la llunyania com si unes pedres es moguessin soles. A mida que m'acosto, amb certa incredulitat vaig intuint que són un bon grapat de voltors que es van atipant d'algun animal mort. Canvio lobjectiu de la càmera i m'acosto al lloc mig amagat pel terreny. A escassos metres, observo l'espectacle que aquest animals carronyers m'ofereixen i al meu cap venen imatges dels documentals que fa anys es feien per televisió de Félix Rodríguez de la Fuente. Atrafegats en la manduca, els voltors no observen la meva presència fins passats uns minuts, mentrestant vaig disparant fotos fins que mica en mica abandonen la teca i s'enlairen oferint una altra espectacular imatge, aixecant poderosament les seves ales i els grans cossos.

Passat aquest punt, torno a agafar el GR, que en poc més de 15' em durà fins a La Basurta. Veig als dos nanos movent els seus cangurs a la punta dels bastons per fer-se veure. Travesso la darrera plana, per cert plena de marmotes que m'observen en estat d'alerta, abans d'enfilar-me pel darrer turó abans de La Basurta.

Ja els tres junts enfilem la darrera part del recorregut. Per un camí a estones planer, a estones costerut arribem al Forautd'Aiguallut. L'aigua que en gran quantitat salta des de la cascada amb el mateix nom, desapareix engolit de forma sorpressiva davant els nostres ulls. Aquesta aigua que ara s'empassa davant nostre, reapareixerà d'aquí a unes hores a l'altra banda del Pirineu, per convertir-se amb aigua del Garona i acabar desembocant a l'Oceà Atlàntic.

Des del Foraut, veiem a la llunyania la resta de la família, que ens fan senyals per acostar-nos a la vall que presideix al Salt. Allà ens reunim altra cop tots i ens expliquem les vivències dels nostres diferents recorreguts. Bufa el vent i fa fred. L'Aneto, el pic més alt del Pirineu, ens queda al fons de la vall completament tapat pels núvols i la boira.

Mengem unes galetes i fruits secs, bevem aigua i retornem cap als "Llanos de Benasque". Com abanç, uns ho faran en bus i els altres ho farem a peu, aquest cop però completament pel GR-11.

Durant la caminada la pluja torna a aparèixer. Amb els cangurs posats i després de poc més d'una hora arribem a l'AC, on ja hi ha el dinar preparat, esperant la nostra arribada.

Cansats, però contents de la caminada dinem i ens refem mica en mica. Ens expliquen que baixant amb el bus, el conductor s'ha aturat per que poguessin veure les marmotes. Un dels peques li ha preguntat (en castellà) si mai n'havia atropellat cap i li ha contestat que no, però que anaven molt amb compte conduint, ja que sabien de la seva presència.

És hora de marxar i l'AC no s'engega. La bateria del motor està morta. Amb les pinces i l'ajuda d'una "furgo", fem temptatives, però no localitzem la bateria de la "furgo". Mentre parlem i busquem una solució, intueixo unes llums blaves i corro a demanar l'ajuda del 4x4 de la Guardia Civil. Venen sense dilació i en un tres i no res tenim l'AC en marxa. Quina sort hem tingut!

Ens arribem a Tremp, que sabem que hi ha una àrea d'AC, pensant que podrem connectar el corrent i podrem aprofitar per carregar les bateries. L'àrea està aprop d'un parc amb gespa i un camp de futbol i els nanos hi passen l'estona. Nosaltres a fer el sopar, llegir i a dormir


Dilluns, 24 d'agost de 2015
TREMP VILA-SANA SANT FRUITÓS DE BAGES

Ens llevem, esmorzem i anem a donar un volt pel poble. Ens trobem un mercat que ocupa més d'un carrer molt gran. Comprem alguna coseta i com que ja tornem cap a casa, comprem planter. El venedor ens ha explicat com es fan els calçots i en comprem per plantar-los. A veure si ens surten! no n'hem fet mai!

Llavors anem a buscar a un mecànic que amb les pinces ens engegui l'autocaravana i n'hi comprem unes per camió (les que tenim no tenen prou potència). 

Enfilem cap a Vila-sana on avui la besàvia dels nanos fa 100 anys!!! Això s'ha de celebrar!
Dinar familiar i tornem cap a casa i engeguem l'AC amb l'ajuda del cunyat i les pinces que hem comprat. 
Ens tocarà comprar una nova bateria!!!